TODOLELLA: MAQUIS, CIVILS … I UN FANTASMA

Mas de Casanova, Todolella

El pòsit d’allò que va passar a les nostres comarques en una época   que un masover   va batejar com  «el temps dels maquis», es podria resumir en un binomi, dos paraules una de les quals es la conseqüencia de l’altra: Temor i silenci. Poca gent en vol parlar i els pocs que en parlen sempre diuen el mateix: «A casa no se’n parlava». «No sé res». «Als maquis no els veiem mai. A la guàrdia civil sí, molt».

En el cas de  Todolella, l’absència d’informació documental,( o que jo no he sabut trobar), juntament amb la nul.la informació oral existent em feia pensar  que no va passar res rellevant  de manera que la Guàrdia Civil no va fer detencions ni interrogatoris, o que per alguna raó que desconec es van deixar passar per alt . Però el que està clar es que els guerrillers van estar pel terme. De manera que preguntant i preguntant si mes no, he pogut constatar el pas dels guerrillers per la mola, fins i tot pel poble i una forta presència de la Guàrdia Civil.

«Jo era molt xicotet i no recordo res. A casa mai se’n va parlar». «Si que crec haber sentit que alguna nit van vindre i ma mare els va fer sopar».

«La gent del poble sabie que els d’eixe mas baixaven al poble a comprar-los menjar i espardenyes».

«Per esta banda del terme no. Estaven per la mola. Es deie que pel Mas del Rei, pel Mas de Vinyals, pel de Cabra, pel Mas de la Mola i pel de Jaime. Una volta van tirar a terra uns quants postes de la llum»

«Al Mas del Curro, la Guàrdia civil passava molt sovint. Quan venien, a les xiquetes el nostre pare ens feie amagar. A la mare li feien  matar un conill o un pollastre per a   sopar ells i després dormien als nostres llits»

«Quan els civils passaven pel Mas d’Arabogues, es quedaven a menjar i a dormir. I no pagaven res, eh. Es repartien entre natros i el Mas de Rafel i els dos masos es  repartiem el gasto. Als xiquets mos enviaven a dormir a la pallissa i ells, al nostre llit»

 «En eixe temps els joves, quan caminavem cap al poble, anavem molt junts y apretats. Teniem molta temor dels maquis»»Un dia, ens van dir  els civils que per les nits haviem d’abandonar el mas i anar a dormir al Mas de Carbó. Ací al Mas de Casanova no va passar res. Bueno, si. Hi havia un «duende». Quan vam anar a viure al mas el meu pare em va dir que no toqués mai aquell saquet penjat. Que si el tocava ens passaria una desgràcia. Es veu que molts anys enrere, una dona a la que   van fer patir molt va posar alguna cosa dins del saquet i va fer un malefici. No em vaig atrevir a tocar-lo mai. Quan marxar natros, uns que van vindre després sí que el van tocar i al poc temps van haber d’anar-se’n, sense ganes».