DE TERESOT A DURRUTI: LA PASTORA AMB ELS MAQUIS

 

Lloc on fou mort Francisco Gisbert Prades “Cuantos”

Una de les primeres conseqüències dels fets del Cabanil va tindre lloc a l’endemà mateix. Francisco Gisbert Prades, conegut per nom de “Cuantos” o també “Cuantets” estaba casat amb Maria Abella Gil, ama del Mas del Cabanil i germana dels amos del Mas de la Pastora i pare d’una xica. “Cuantos” vivia a La Pobla, davant de la caserna de la Guàrdia Civil. Els guardies rebien allò que anomenaven las “raciones en frio”, menjar per a quan sortien de la caserna. Però per treure un ajut econòmic suplementari el que feien era vendre aquest menjar sobrant a Gisbert. Aquest, per la seua part ho revenia als maquis utilitzant de mitjà de transport un matxo i amb la col.laboració de “La Pastora”.

Però a la vista dels aliments que es van trobar entre les runes del Cabanil, es van descobrir aquest tipus de transaccions per la qual cosa es va detindre a  “Cuantos” i fou traslladat a Morella per a ser interrogat. Les tortures van ser fortes. “La Pastora” el veié i en una entrevista diu que li habien arrancat els testicles. Aquesta escena sí que fou determinant per a que quan Carlos “el Catalan” l’anés a buscar al mas, sabedor  de que després de la detenció de “Cuantos” vindria la de “la Pastora”, marxés amb ell i s’integrés a “la partida” on ja definitivament prendria identitat masculina, cambiaria el nom de Teresa a Florencio i deixaria de ser “Teresot” per a convertir-se en “Durruti”.

 

Per aquest es el portal   de La Pobla de Benifassà van treure a  Francisco Gisbert Prades el dia que el van matar.

Francisco Gisbert, destroçat,  fou traslladat de nou a la caserna de  La Pobla. Rogelio Varea, que feia el servei militar com a radiotelegrafista relata els dies que allí va passar. Un matí, amb l’escusa de que acompanyés als guàrdies a reconéixer el lloc on hi habia un amagatall amb menjar se l’endugueren cap al Mas de Jacinto. Rogelio digué que quan va eixir per aquell portal, amb la mirada ja li va confessar que era conscient de que no tornaria. Passat el mas, allà on diu l’informe,  el Barranco Manchor, vora un forn de calç, trobà la mort. Llei de fugues. Era un 9 d’Abril de 1949. Ara fa 70 anys. L’informe que d’aquest cas es va fer, sembla calcat d’altres relacionats amb la “Llei de Fugues”. Eren les 10’3o del dia 9 d’abril de 1949. Quatre guàrdies traslladaren a “Cuantets”  al bosque Manchor. En altres informacions apareix el Barranco Manchor. Anaven a localitzar un dipòsit de farina quan ‘éste quizás favorable el terreno para la huir, emprendió veloz carrera y no obstante las repetidas voces de “alto” que le fueron dadas por la fuerza, hizo caso omiso de ella, viendose precisados a hacer fuego, resultando muerto’

Per la seua part,”Carlos el catalàn” va portar a  Florencio   a La Senia, a la casa on vivia Cinta Solà, la núvia y posterior esposa, que si la meva informació es correcta encara viu. Allí  va passar dos dies i Cinta el va ajudar a enterrar a Teresa Pla Meseguer.

Font del document AHPC

Val a dir que per part de Florencio hi ha alguna informació contradictoria sobre el dia en que Carlos el va recollir i portar a la Senia. Pero no li confereixo major rellevància.

Ens quedarem però en la transcripció del  que va dir en una entrevista a l’any 1990 “Pero yo preferia morir en un tiro, pero no morir de torturas. Porque al dueño que tenia yo [Francisco Gisbert Prades] lo mataron y le arrancaron los testículos. La Guàrdia Civil … y conforme a otros, que enclavando cañas por debajo de las uñas que les dejaron deshechos, otros mancos … Yo, para quedarme así preferia morir de un tiro y es por eso que me metí en las guerrillas” Florrencio Pla Meseguer. L’ombra de la Pastora. C. 9

La fotografia d’aquests dos  documents ha estat feta de documents  de l’arxiu 2a-9a de l´ Archivo Intermedio Militar Centro  Valencia (http://www.portalcultura.mde.es/cultural/archivos/ ) i forma part del meu TFM “Paisatges de conflicte i confluència…Maquis i Masovers als Ports-Maestrat” del Máster en Fotografía, Arte i Técnica de la Universitat Politècnica de València   del qual aquest blog es una part integrant.
El Campament de la Mola de Sant Pere Màrtir, vora el lloc on mataren a “Cuantos”
Esta entrada fue publicada en Sin categoría. Guarda el enlace permanente.

2 respuestas a DE TERESOT A DURRUTI: LA PASTORA AMB ELS MAQUIS

  1. David dijo:

    El Campament no rep el nom de Campament del Cabanil, sino campament del mas de Jacinto o de la mola de sant Pere Màrtir.
    El nom de Campament del Cabanil és degut a que al haver succeit la matança dels Maquis al mas del Cabanil, s’acostuma a relacionar-ho.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *