Mas Planenc, Sorita
Diversos foren els masos de Sorita que van sofrir allò que s’anomena «efectes colaterals» de la presència i enfrontaments entre la guerrilla antifranquista i dels encarregats de la seua represió. 
He trobat informació documentada sobre el Mas de les Barraques, el Mas Bernús, el Mas Cap de Barranc, Mas d’en Pina i el Molí Xorrador. Però el que va passar al Mas Planenc resumeix uns fets no eren aïllats en molts dels masos de la zona. Assalts, robatòris, amenaces, violència fisica, …
Vaig anar al Mas Planenc de Sorita un dos de maig de 2018 i em vaig trobar un edifici enrunat, fet de fang, com altres de la zona, amb l’estètica que dona aquest material molt diferent de la dels masos de pedra que són els que solem trobar en la gran majoria de pobles dels Ports Maestrat.
Font del document, AHPC
Setanta-dos anys abans, a les nou de la nit, Maria Bernuz Dolz, de Sorita, es trobava sola al mas. Tres individus armats amb armes llargues i curtes es van presentar i li preguntaren on estava el seu marit, a lo que va respondre que allí a prop, a per aigua. Cap a la font es van dirigir i en trobar a Benjamin Clemente Orenga, de Culla, el van lligar de mans i es dirigiren tos de nou cap al mas. Pel camí li van demanar tots els diners que tenia. En escorcollar el mas trobaren i s’emportaren no només 40 pessetes sino una escopeta, munició i dos pernils. Posteriorment van marxar amb l’advertència de que «si de lo ocurrido daba cuenta a la Guardia Civil le matarian en cualquier punto que le encontrasen». Un altre fet que podem llegir en la declarció es que «a su esposa María le pegaron los asaltantes por no haber entregado antes la escopeta que momentos después se apoderaron de ella».
Acte seguit es va sentir un «silbido en sus inmediaciones, lo cual sirvió seguramente de señal porque acto seguido», cosa que faria pensar en un quart integrant del grup i van marxar en direcció Aiguaviva – Las Parras de Castellote.
Eren els meus agüelos.