EL MOLINER DEL «MOLINO VIEJO» DE XIVA, UN ASSASSINAT I UNA «LLEI DE FUGUES»

El «Molino Viejo», Xiva.

Xiva fou protagonista de diversos fets en l’época de la que estem parlant. El 5 de Novembre  de 1945 detenen Rufo Conesa Ripolles, llogater  del «Molí Vell» de Xiva. Sospitós de ser col.laborador dels guerrillers, es escorcollat el molí on es troben uns 1500 Kg de blat i farina no declarats , una escopeta amb munició, pólvora i uns metres de metxa. Tot i que no hi ha constància d’un «Molino Viejo» a Xiva, he arribat a la conclusió de que aquest es el nom que el «Cabo Comandante del Puesto Accidental» del Puesto Rural de Morella li va donar al molí del Mas del Molí. Pero  (tal com explico mes endavant) aquesta detenció fou una de les conseqüéncies d’allò que succeí al poble tres dies abans.

El dos de Novembre de 1945, a les vuit de la nit, moria JOSÉ VIÑALS BALAGUER, de 64 anys, casat amb Francisca Guimerà Sabater i pare de quatre filles: Maria Rosa, Inés, Josefa y Ángeles.

«A las 20 horas del dia dos de los corrientes penetraron en Chiva pueblo muy pequeño aislado y sin alumbrado eléctrico siete individuos armados» Aquests es van dirigir directament al domicili de José, picaren a la porta i en eixir amb un fanal a la má i després de parlar amb ell unes frases,  «en ese momento uno de los bandoleros le hizo tres disparos de pistola» morint mes tard, amb temps però de confessar-li a la dona que els autors habien estat els maquis. També van passar per l’estanc, entraren i preguntaren a la filla de José Grau Giner «que donde estaba el ‘Maset’ (apodo del dueño)». Aquesta els contestà que a dalt, ja que estava convalescent. Pujaren al primer pis i allí li van demanar els diners de la saca del dia, cosa que va contestar que no tenia diners. De manera que agafaren les 60 pessetes del calaix, un paquet de 25 kg de tabac, botelles de licor i una bufanda i van fugir. Segons contà la família, digueren que aquest assalt era degut a que José era persona de dretes, Jutge de Pau del poble.

Dos dies mes tard, el 4, a prop de Sorita es detingut Victoriano Santamaria Bretón el qual es traslladat a Morella on es interrogat i, sempre segons l’informe, se li troba amagat en una sabata uns fulls amb una inscripció «Boletín del Alto Manndo Guerrillero de la Junta Suprema de Unión Nacional». Victoriano confessarà ser l’autor de la mort de José Viñals. Interrogat un segon detingut, José Escorihuela Segura qui ho nega tot, però que resulta ser inculpat per Santamaria com a «entusiasta enlace de la partida» i que fou qui informà de tot allò necessari per a la consecució dels fets del dia dos a Xiva. Finalment Escorihuela «expuso el odio que tenia al Concejal asesinado, por razones políticas y porque hacia años que no le daba harina».

Explica en el seu informe que se´ls va dir que si es comprometien a mostrar el lloc on s’amagaba «la partida», això seria usat com a atenuant. De manera que marxaren el mateix dia 4 a les 11 de la nit,  en direcció a Herbers. Els dos detinguts anaven davant a una distància prudencial. Però a l’alçada de Torre Miró, amb mes precisió vora la Teuleria de Bellviure, cap a la una de la matinada, «obedeciendo sin duda un acuerdo tácito entre ellos el Escorihuela emitió un silbido en cuyo momento salieron ambos corriendo en contrarias direcciones por lo que el grupo de fuerza que iba con el coronel disparó con ráfagas de subfusil alcanzando al Victoriano que resultó muerto haciendo lo propio con el Escorihuela el gurpo en el que marchaba el jefe de la 233 Comandancia, lo que hubo de hacerse para evitar que consiguieran sus propósitos amparados en la oscuridad de la noche». Les declaracions de Victoriano ens fan sospitar que potser les coses no anaren tal com diu l’informe oficial i que fins i tot no tenia res a vore amb els guerrillers, ni fou reconegut pels testimonis i que simplement li van fer pagar per un crim que potser no habia comés.

Font del document: Arxiu Històric de la Província de Castello

En la seua declaració, Escorihuela va inculpar a Rufo Conesa Ripollés: declarant que hi habia estat en diverses ocasions «en el molino que tiene arrendado en las proximidades de dicho pueblo y en un sitio muy escondido»,   que els hi habia donat menjar i que  al molinero le habia oido decir varias veces en la taberna «si todos fueramos maquis estariamos mejor». També es cita la declaració de Vicente Miñán Ibañez a qui Rufo, hora i mitja abans dels fets de Xiva li va dir «no vajas al pueblo que puede pasar algo».

Xiva

Malgrat totes aquestes afirmación extretes dels informes de la Guàrdia civil, les conclusions dels investigadors, tal com pot ser Raül Gonzàlez Devis, ens fa reinterpretar-les i si mes no, albergar dubtes de que això succeí tal com diuen els informes.

 

 

 

Esta entrada fue publicada en Geografies de Conflicte i Confluència, Maquis i Masovers als Ports. Guarda el enlace permanente.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *