ELS MAQUIS A OLOCAU.

La Torreta, Olocau.

El fet d’haver visitat (i fotografiat) tots els masos dels Ports-Maestrat dels que disposava de referències documentals de la relació entre maquis i masovers m’ha donat una noció global del desplegament de la  guerrilla per aquestes comarques i analitzant la densitat poc uniforme he pogut descobrir certs patrons en el moviment dels guerrillers.  Tot i que la seua presència fou mes gran que de la que tinc constància, es pot comprovar com hi ha zones on aquest desplegament fou major, possiblement degut a factors territorials i de support per part dels masovers. Tot i això, hi ha municipis dels que he trobat poca o nula informació documental. Parlariem de Villores, La Todolella, La Mata o com es en aquest cas, Olocau.

Kassim Carceller em proporcionà aquest testimòni oral de Marcos Carceller Fabregat que fa referència al Mas de Patiràs. També he trobat informació oral que parla de la presència dels guerrillers a La Torreta.

«I mum pare va vindre de Bordó i al cap d’un rato se presente l’aguacil en un paper del secretari que acudire a l’Ajuntament. I puge a l’Ajuntament i li diuen, estaen allí els guardies, i li diuen que demà de matí a tal hora havie d’acompanyar als guardies al mas de Patiràs d’Olocau, que allí n’hi havie un mas que estaven els maquis. I mum pare havie vingut entonces que havie passat per eixe mas. I mum pare va dir, jo si però jo en el cavall I davant dels guardies. I van dir, conforme, en el cavallet ell davant i els guardies més atrás. I van estar allí al mas i van dir si, han estat i van sopar ací i han dormit a la pallissa, anaen tants i a tal hora se n’han anat camí d’Olocau.

Pos au, marxem. Quan van arribar a la plaça d’Olocau i a una casa que tenien tendeta que la dona ere germana de mom pare que li dien casa Pedro José. Allí li havien comprat tres o quatre parells d’espardenyes de soles de goma i havien marxat cap a Tronxó. I quan van arribar a la partició d’Olocau i de Tronxó els guardies: Ahora ya es término de Tronchón. Nosotros para atràs. Ja no van anar, tenien temó. Això ere la guardia civil del Forcall, en la Mata entonces no se si n’hi havie o a lo millor eren els guardies de la Mata que també n’hi havie».

Mas de Patiràs, Olocau
Esta entrada fue publicada en Geografies de Conflicte i Confluència, Maquis i Masovers als Ports. Guarda el enlace permanente.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *