Hostal de la Roja, Castellfort
La matinada de 4 de septembre de 1947 la Guàrdia civil, segons el telegrama enviat al Governador Civil de Castelló i posterior informe, «en las proximidades de la masia Hostal de la Rocha de aquel tèrmino fue sorprendido un individuo que marchaba en dirección a la misma a quien le fue dada la voz de ‘Alto’ por la fuerza de referencia, tratando de huir, por lo que se le hizo fuego, siendo alcanzado por los disparos y resultando muerto el que no pudo ser identificado por carecer de documentación» . Continua l’informe calificant-lo de «bandolero» i relatant tot l’armament incautat. De fet, al certificat de defunció figura com a «un individuo no identificado»
Però la realitat es una altra. Aquest individu tenia nom i cognoms: Manuel Borrás Gil. Aquest, uns vint dies abans i sabedor de que la seva dona i dos fills habien estat detinguts, es va presentar a l’ajuntament de Culla i allí fou detingut. Tal com explica Raül Gonzàlez a partir de testimonis consultats, després d’uns dies d’estar detingut, fou mort. Uns dies abans, el 18 d’agost, la seva dona, Maria Encarnación i dos dels seus fills, Fidel i Fabiàn Patricio habien mort en mans de la Guàrdia Civil al Mas del Burgall (Mas del Pou de la Pica) de Culla.