Mas de Guimerà, Portell
Aquell mig matí del 26 de maig de 2018, 70 anys després, plovia molt. Vaig plantar la càmera en un lloc pensant que potser allí s’hi apostà un dels guardies que participaren en l’assalt. Habia llegit els informes i tenia memoritzat el croquis que apareix en el sumari 248-C-1948 i sabedor de tots els fets que habia llegit, podia imaginar-me tots els moviments descrits. No em podia treure del cap les tres fotos, que habia fotografiat dels tres cadavers (i que no penso mostrar ja que no soc partidari d’aquesta mena de fetitxisme). 
En aquells temps i pels Ports-Maestrat hi hagué fets amb mes morts, amb mes drama, pero d’aquest lloc el que mes em colpia era la precisió i quantitat d’informació a la que habia tingut accés. Habia anat aquell dia i a aquella hora, tal com he fet en la gran majoria dels quasi 350 masos que tinc documentats dels Ports Maestrat que estigueren involucrats en allò que podriem anomenar «el paisatges de conflicte i confluència»
A la mitjanit del 26 de Maig de 1948, quatre guerrillers recaben al Mas de Guimerà del Portell. Estan cansats i perduts. Habien sortit feia uns deu dies del «Campamento del Turmell», passant per Morella on habien dormit un parell de dies en un mas. Després, en direcció a Cinctorres, habien parat en una roureda per dormir i finalment, el 25 cap al tard habien emprés la marxa en direcció a Mosquerola. Però despistats i desorientats prengueren la fatídica decisió de pernoctar en un mas que creien deshabitat. Estem parlant d’ Angel Fuertes Vidosa «Antonio» (Cap de la AGL, la Agrupación Guerrillera de Levante), José Nieto Martín «Nieto», Manuel Ortiz «Andrés» i Manuel Torres Camallonga «Manolete». Però al mas hi habia gent: Juán Bellés, el masover i el seu fill que els hi donaren menjar i cediren la pallissa per a dormir. Passen la nit i a l’endemà Belles els hi diu que ha de treure el ramat a pasturar. «Antonio» se’n refia, tal com li ho manifesta, potser pel seu accent al parlar, i els deixa marxar. Però aquests van directes a Portell per a avisar la Guàrdia Civil, la qual es presentarà a mig matí : una quinzena de guardies amb el comandant Roldán al cap, rodegen el mas i als vols del migdia, amb el llençament de dues bombes de mà inicien l’assalt.
Fruit d’aquest, moriran tres dels guerrillers i un d’ells, «manolete», a qui la Guardia Civil anomena «rodolfo», s’entregarà.
La declaració d’aquest ens explica tot el que va passar dins del mas i els moviments dels tres companys seus abans de morir.
Font d’aquest document i del croquis mes amunt mostrat, Archivo Histórico de Defensa
Cementeri de Portell. Lloc on es creia que estan enterrats els tres cossos.
Els tres cadavers foren portats al Mas de Ramonico, allí a la vora, i posteriorment enterrats al cementèri de Portell, possiblement al racó dels bandejats, pero quan a instàncies del germà d’Angel i mes tard de la seua neboda, l’ajuntament de Portell al 2012 va donar permís per a l’exhumació i aquesta es va realitzar, no trobaren els cossos.
Aquests fets ocorreguts al Mas de Guimerà foren molt colpidors per a una AGL que ja estava en hores baixes. Desercions, forta pressio represiva, escapçament de la direcció i el que fou mes greu, les delacions de «manolete».
Tal com podem llegir en diversos informes, aquest, previa tortura/interrogatori, va informar sobre la situació dels campaments, de nombrosos masos on hi tenien enllaços i 
d’altres informacions que van portar a una gran quantitat de detencions entre els masos i pobles dels Ports i el Maestrat. «Manolete» era prou conegut, fins i tot festejava a una xica, filla d’un mas a Tírig, i adhuc es passejava vestit de guàrdia civil acompanyat de membres dels cos o tambe integrant la contrapartida. Moriria deu mesos mes tard al Mas del Cabanil, tal com ja vaig explicar abans en aquest blog en parlar del Mas del Cabanil de La Pobla de Benifassá.