LA CREU DE RAMONET DEL MAS DE LA FONT DE LA MOLA A VILAFRANCA

Mas de la Font de la Mola, Vilafranca

Qué va portar a que Juan Samón Garcia Sancho, una matinada fosca de l’onze de març de 1947, recorregués a les fosques l’hora de camí que dista entre el seu mas, el Mas de la Font de la Mola de Vilafranca i «la  carretera de la Iglesuela a Alcala de Chivert, Kilometro 16» entre el Mas de Cruz i el Mas de Cabestany, esperés en la foscor el pas del cotxe de línia que hauria sortit un quart d’hora abans de Vilafranca y davant dels viatgers es disparés mortalment amb l’escopeta que hi portava? Aquesta pregunta em va dur el passat onze de març de 2018, 71 anys després,  al lloc dels fets, on fins no fa massa temps una creu de fusta a la cuneta, «la creu de Ramonet», hi feia memòria. Poca referència he trobat al respecte, un certificat de defunció i allò que m’han contat els dels masos de la vora. Ni al treball de Emilio Llobat Gallego «Muertes y suicidios de los olvidados (ocurridos en Castellón y provincia) entre los años 1942 y 1960» apareix. Està clar que, tal com em comentaren els vells veïns del seu mas, hi hagué un clar interés en que es testifiqués una mort voluntària. Que no habia estat ni en mans de la Guàrdia Civil ni dels mateixos guerrillers.

Ramonet, tal com podem llegir que afirma la seua dona, Josefa Barreda Barreda, en el sumari que la condemnà a sis mesos de presó, tenia molta amistat amb un conegut guerriller d’Ares: Francisco Salvador Sebastia «Conill de ARES» qui acudia en moltes ocasions al seu mas i que després de la mort d’ell va continuar visitant. També ratificà que Paco, «Conill d’Ares»,  i Juan Ramon habien amagat armes en una finca anomenada Monterde. De fet quan la van detindre, el 19/10/1948, en l’escorcoll que la Guardia Civil va efectuar, diuen que  van trobar aquests diposits  amb diversos fusells i munició. Josefa, de qui una persona veïna em comenta que era la veritable esquerrana («la ‘valenta’ era ella») segon l’informe que d’ella es va fer, era «Apolitica y de buena conducta tanto moral como pública y privada»

 

El mas, que segons la toponímia en la cartografia de l’epoca trobem sota el nom de Mas Nou, sí que està reconegut en la documentació trobada, el domicili, com a Mas Font de la Mola i així es com ho diu una xicoteta placa que en ell trobem. Per cert, em comentarem que es deia que part dels diners de l’atracament del 22/11/1946 als bancs Zaragozano i de Valencia de Vilafranca forem usats en la seua construcció.

 

 

 

 

«la  carretera de la Iglesuela a Alcala de Chivert, Kilometro 16»

 

 

 

 

 

Esta entrada fue publicada en Geografies de Conflicte i Confluència, Maquis i Masovers als Ports. Guarda el enlace permanente.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *