L’ASSALT AL MAS BLASCO DE PALANQUES

Mas Blasco, Palanques

Quan el dia 12 de novembre de 1952, cap a les sis i mitja de la vesprada, Francisco Amela Gasulla de 19 anys es dirigia cap al mas  amb tres cavalleries, allà pel Barranc de la Solaneta, se li van aparéixer dos individus armats: Francisco Serrano Iranzo «Francisco»  amb una pistola i Florencio Pla Meseguer «La Pastora»,  amb una ametralladora i l’obligaren a anar cap al mas, el Mas Blasco. Tot i que, quan van presentar denúncia a la Guàrdia Civil, només van reconéixer a «Francisco» a l’ «album de fotografias de bandoleros»,   la Guàrdia Civil va interpretar que, a ran de la descripció, l’altre era «La Pastora».

Arribats al mas, allí trobaren al seu pare, Manuel Almela Ciprés, la seua mare, una germaneta i al seu agüelo, Antonio  Gasulla Borras. «Francisco», a punta  de pistola (mentres Florencio, a qui se’l coneixia també per «Durruti» a mes de per  «La Pastora» es quedava a fora fent guàrdia amb la metralleta) va obligar a la seva mare a fer una truita de sis ous posada a dins d’un pa i posteriorment va tancar a tots els membres de la família en una habitació excepte a Manuel. Escorcollat el mas, va  agafar 4.000 pessetes, quatre mantes, dos llençols, tres pantalons, dos jaquetes, 5 pans, un pernil i una escopeta.

Abans de marxar els van dir de no «abrir la puerta ni se asomasen a la ventana pues en tal caso dispararian sobre ellos y que no dieran cuenta a la Guardia Civil» de la qual cosa no van fer cas i a les 12:30 de la matinada, Manuel es va presentar a la caserna de la Guàrdia Civil de Sorita a denunciar els fets.

Anys mes tard, l’11 de Juny de 1960,  Florencio   corroboraria aquests fets  a la seua declaració: «… el 13 de noviembre perpetraron un atraco en la masia «Blasco» de donde se llevaron unas cinco mil pesetas, ropa, comida y una escopeta, arma que escondió la declarante en el tejado de una caseta de labor del término de Tortosa …»

Després d’aquests fets, ambdós «bandoleros», seguint la declaració, van marxar cap al terme de Xert, al «refugio de la Sierra de La Espadella» on s’hi van estar fins al febrer de 1953.

Font del document : Arxiu Històric de la Província de Castelló

 

 

Esta entrada fue publicada en Geografies de Conflicte i Confluència, Maquis i Masovers als Ports. Guarda el enlace permanente.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *